divendres, 25 de juliol de 2008

Un parèntesi d'estiu, 2.


Una altra cançó del Rocco Ventrella, per a tots vosaltres.
¿On és l'amor?, aquesta és la gran pregunta que hauria de respondre la humanitat tota. Perdem massa el temps amb històries mediocres, pusil·lànimes. Tenim un melic hipernodrit de tan mirar-nos-el. Quant d'espai, quant de temps oferim, regalem... ¿Serà aquest el camí poètic de l'amor? Caldrà disoldre'ns l'escorça dura de la superficialitat per tal que els altres vegen no la perfecta màscara atemporal d'allò que som, sinó la realitat de la nostra vida. Hauríem d'assassinar l'orgull, l'escassesa d'aqueixa bona educació, veure, potser, que els altres poden ser la projecció nostra per tal de millorar, de realitzar, l'accent i espècia que ens complementa. Això sí, una mínima exigència cal proposar: la dignitat de tot ésser viu, com ho són, els núvols, per a la terra erma.
Gaudiu de la música i que l'amor us siga concedit, amigues i amics.


Josep Lluís Abad i Bueno


Agrair la foto a Ferran

2 comentaris:

elvalleret ha dit...

El meu nom es Xavi Peñarroja, el sempre alumne de Pepe Abad perque no sols s'apren per estar matriculat a l'institut, per a mi sempre serà, mes que un professor, un gran mestre. Aquesta publicació m'ha fet llançar-me a la recerca de la resposta d'aquest difícil però asequible concepte.

Príncep de les milotxes ha dit...

El meu amic Xavi és molt més que un alumne; i ara que ja no és un alumne, diré que és persona amb qui vull aprendre a caminar per aquesta vida i compartir-la.
Fes arribar aquest misssatge a qui estimes.
Una abraçada Xavi i que tingues un bon estiu.