dilluns, 23 de novembre de 2009

La soledat del bloguer, 4


Plou, fa vent rere el finestral on el roser tremola i calla.

Sota uns núvols greus passeja aquest desig esdevingut paraula.
Però no ho comprens... perquè vius el món com un tauler quadriculat on la causalitat amaga el prisma ténue de colors, aquest camaleònic esteticisme.

Allunya't del parany formal, senzilla flor!
No cregues en la freda descripció i fes-li una tirada als somnis!

Fixa't en aquest cadàver que es reserva el baf, la primavera oculta de l'espina, demà flor pura. Fixa't en l'ossari que intenta amb l'esquelet la calidesa eixuta de la tija. I els mots, com uns ocells humils per desfer, contracorrent, el desert de la distància, ara fosca solitud.
És per això que et dese aquest discurs ventós, no blau, d'un gris novembre on m'he enfugit amb les darreres oronelles.

Piularé notes d'algeps i sal... i, en caldre, el bec de fang caurà desfet en tots els murs d'aquest capvespre.

Com cercar clivells distints per modular, amb els accents, la llum quasi perduda en la tristesa.

Dicció en l'erm d'aquest morir, ets tu, perfecta en el perfum.
Edifica la ruïna del vell cos!

Oh construcció bisíl•laba d'encís! Les lletres somien el teu nom i encara et bat la sang que els pètals balanceja: metàfora rosa, volàtil...i en l'espill d'amor, per sempre bella.

Agrair la fotografia a Caliaetu.

Josep Lluís Abad i Bueno

A Olga Gargallo per explicar-li a Guillem la diferència entre el Naturalisme i el Modernisme literaris.

A Marisol González pel seu silenci i l'hivern: ella aire fresc que sempre em parla.

A Emili Morant que estima Bach i la lectura.

Imprimir

3 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Gràcies, Josep Lluís. Però tinc la sospita que, allò rellevant és que Bach ens estima a nosaltres. El fet que nosaltres l'estimem a ell és, com t'ho diria, pura redundància...

Príncep de les milotxes ha dit...

En el món dels amors, tots valen igual... Termes, quantitats i mesures es dissolen.
Nosaltres el veiem amb els ulls del cor i la llum de la seua matemàtica perfecta ens regala serotonina i besnestar. Estimar consisteix també en deixar-se estimar, de vegades, aspecte no baladí.

Una abraçada.

Olga Gargallo ha dit...

Ara comprenc la teua alegria. La satisfacció de la feina ben feta, després d'haver estat un bon amfitrió d’Èrato amb la lira a la mà.

Gràcies pel regal, és preciós.