dilluns, 23 de novembre de 2009

Redundància i rellevància, un article de l'amic Emili Morant.


Apreciat Emili: en primer lloc, m'hauràs de disculpar l'endarreriment de fa dos dies en entablir aquella conversa perduda, però com sabràs tinc uns follets al meu ordinador que em donen pel sac com no mai m'havia ocorregut i estic amb aquest afer més mundà... vaja, despistat darrerament, allunyat una mica del costat creatiu i lector. Serà passatger, de debó.

Bé, veig que ets un monstre dialèctic -sentit positiu del concepte- i que inicies un tema i encetes 399 més així que anirem per parts, encara que no vull comentar-t'ho tot, tan sols allò que m'ha fet pensar i suggerit càbales.

Estic amb tu, que una part del món dels/les bloguers/eres empren aquest espai per tal d'obri-se a un lloc nou, sense cap més frontera que la immensíssima xarxa.

També observe que d'altres bloguers/res empren l'espai per autopromocionar-se i narrar els viatges de Gulliver per on discorren les seues obres. Com tu penses, és lícit, la qual cosa es prou diferent de parlar de la qualitat del producte final presentat.

Al canal clàssic d'editors i llibreters ocorre també una mica això; ja saps que en literatura la subjectivitat i gustos, orientacions personals són un vertader handicap a l'hora de triar aquest escriptor/ora sí, aquest no; aquest premiat, aquest no.

No crec que els canals clàssics perden, aviat, aquest poder o influència. Cadenes de recomanacions han existit i existiran, per a bé i per a mal, en ambdós àmbits.
Per altra banda, estaràs amb mi que no tots els bloguers que escriuen o, almenys ho intenten, ho fan per presentar els seus productes com a Carrefour. En aquest darrer lloc hi pots fer una bona tria i, a més comprar llibres a bon preu.

En vertadera literatura no val això de llibre per any. L'enganyifa es descobriria ràpidament.

Pel que fa als tipus-model d'escriptor/a que presentes... parlem-ne.

1/ Tipus de creador/a que no l'interessa el lícit i alternatiu camí de l'autopromoció o que no sap fer-ho.

2/ Tipus de creador/a que sí l'interessa i ho fa bé.

3/Tipus de creador/a que publica al blog i ho fa bé i amb qualitat; esdevindria una redundància fer-ho amb paper, però si li ho proposen les editorials, també en paper, (potser siga per la qualitat i també per no deixar passar un autor que dóna vendes i guanys). És ben cert que pot existir el fetitxista dels llibres-tindre alguna cosa a les mans-. Però les persones no són de pedra i s'alegren quan els proposen publicar en paper.

Més tipus:

1/ Xica/c simpàtica/c que escriu al blog de bandera, però desenvolupa xurros com poeta,novel·lista.

2/ Afig, Xica/c simpàtica/c que escriu al blog de bandera i és capaç de crear novel·les i poemaris excel·lents.

3/ Home gris/dona grisa que és tímid socialment però escriu llibres excel·lents.

4/Afig,Home gris/dona grisa que és tímid socialment però escriu llibres penosos.

5/ Escriptor/a que segueix el cercle dels Premis literaris amb vàlua i amics (tota pedra fa paret).

6/Escriptor/a que segueix el cercle dels Premis literaris sense vàlua, però amb amics (més paret).

7/Escriptor/a que segueix el cercle dels Premis literaris amb vàlua, a pèl, i s'ho guanya a pols, sense trampa ni cartó. Són quasi invisibles, però n'hi ha.

8/Escriptor/a que es suïcida en un blog, sense ser-ne conscient. Li farem un enterrament com jo el vaig fer amb el pointer del meu hort.

9/Escriptor/a que ho fa molt bé en paper, quan pot, quan guanya Premis literaris -massa gossos per la llebre- però quan no és premiat publica en la xarxa, amb qualitat, però també, per alguns sectors amb menyspreu, per la Llibertat que li dóna aquest sistema que no garantix res.

Estic amb tu, però bidireccionalment en "Aquest judici previ, del qual a hores d'ara s'encarrega tota una indústria, amb els seus defectes, no passa a ser més just després d'aconseguir desmantellar-la".

També puc dubtar de l'aspecte meravellós de tot el que esdevindrà publicat a la xarxa; alhora que relativitze, de vegades, i sempre subjectivament parlant, però també com a tècnic humil (en vénen grans aquestes dues paraules)en qüestions literàries, que no sempre tot el que es publica editorialment val la pena. Et parle com humà falible, no com un deuet cregut. El vertader Déu em lliure! En aquest món editorial també existeixen els compromisos, els favors, el repartiment de Premis, etc... També existeixen persones que perden el cul per col·lecionar Premis i generen odis, enveges i mala llet si no li'ls donen.

I com tu dius i bé, el temps col·locarà -indiferent als humans- cada pedra en la paret que calga.

Perdona l'extensió; no hem tancat la conversa, ni l'Univers, però almenys ens hem expressat amb llibertat i amistat.

Una abraçada i qui vullga, agafe el testimoni, car no sóc cap dipositari de la veritat...

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

8 comentaris:

Emili Morant ha dit...

"Monstre dialèctic"... uf, a partir d'això m'ha baixat la moral :-)))

Em ve certament gran, aquest tema. Tu parles, amb naturalitat, de gent que trepitja les dues ribes del corrent de la lletra: la de paper i la virtual. Confesse conéixer, quasi exclusivament, una de les dues, aquesta que ara compartim. Potser per això estic cometent l'error de minimitzar o relativitzar la seua importància com a eixida de socors d'un canal (el tradicional) del qual no he tingut ocasió d'experimentar de prop les estretors (ni ho tinc previst: només sé escriure si és al blog).

M'agrada saber que compartim, en general, bona cosa de dubtes: el temps ens dirà quins tenien fonament, quins no... i quins eren del tot evidents. Mentrestant, crec que no hem fet mal a ningú discutint-los (almenys no ha estat eixa la intenció).

Espere que la meua pròxima entrada no toque aquest tema, sinó algun altre dels que em són més habituals (saps que en compartim algun: la música, la lletra). Ja vaig explicar fa dues setmanes quina estranya circumstància em dugué a entrar, en part per "responsabilitat" a un debat que, segurament, superava de bon tros les meues experiències i arguments.

Salutacions de l'home del piano...

Príncep de les milotxes ha dit...

No digues això que m'agradaria acudir a les teues classes, bon mestre.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Molt interessants les reflexions d'un i l'altre.

Marta ha dit...

Jo tinc un blog en el qual escric una poesia d'un autor conegut o desconegut que m'hagi agradat o impactat quan l'he llegida. Hi poso una petita biografia de l'autor. Crec que la poesia no es pot entendre del tot si no es coneix la vida de qui l'ha escrita. Després ho amaneixo amb unes imatges que són com una mena de jeroglífic al principi però que a mida que vas llegint el poema les vas entenent. Reconec que no són imatges directes sinó que fan pensar.Espero no desprestigiar el món dels blogs amb el meu.

Ximo Badenes i Barceló ha dit...

De vegades les coses són més senzilles. Jo escric per saber-me, no perquè en sapiguen els demés de mí, a partir d'ahí no vull saber res de aplaudiments, ni de silencis, ni de vountats comprades, ni de maquiavèlics amics capaços d'aconseguir-te un troç de glória literària.

Príncep de les milotxes ha dit...

Accepte el que dius Ximo, però has de tenir en compte que l'escriptor s'estima que d'altres puguen dir d'aquelles coses per les quals ell tremola i guspira. Dit més mecànicament, ens agrada saber fins on pot arribar la nostra veu i els territoris que somou.
Escrivim per ser llegits, que és prou diferent d'adquirir renom o prestigi.

Una abraçada.

Príncep de les milotxes ha dit...

Estic segur que no ho faràs, Marta.
Una nova forma de veure la poesia.

Príncep de les milotxes ha dit...

Gràcies a tu, Comtessa per la cullerada; tu que vius on es desperta el sol, tin una mica de calor per a les teues cèl·lules...