d'un dels meus inèdits.
NENS DEL CARRER
I
Cristalls siderúrgics i flamejants
us cisellen les mirades del cor,
mentre a les vostres mans l’enuig creix.
Nòmades amb passió de futur,
creadors en volcàniques terres,
sou la fugaç bellesa del silenci,
els
acròbates
que moriu, puríssims
i exemplars, en el magma de la vida.
II
Amb la llum vostra
les pàl•lides dreceres se m’il•luminen
buit aquest jo meu i el seu melic
de tan intel•lectual i dodecafònic.
Ara parla la carn sola,
el desig abillat d’ocells exòtics,
la divina matèria esmicolada.
Als jardins frigis del crepuscle
titil•len, ara certament lliures,
nous somnis boreals i d’esperança.
Permeteu-me, un sol cop, de tocar-los…
Esdevenir creient al paradís
frondós,
no fals de la paraula.
Dedicat als compis Alietes el del Corralet i Sa Excel·lència Tadeus de "Elpenjoll", perquè no perden la fe en la fauna humana.
Agrair la fotografia a sergiomedinaramon.
Ací la música de Pat Metheny i Anna Maria Jopek.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
2 comentaris:
Preciós treball.
Enhorabona.
Juanjo.
Gràcies, Príncep, per la dedicatòria.
Em quede amb els dos últims versos del primer fragment. I del segon fragment, els versos cinqué i huité.
No em demanes per qué però en la resta de versos escolte massa la veu de l'autor que pretén imposar-se sobre la realitat.
Publica un comentari a l'entrada