dijous, 12 de novembre del 2009

Nens del carrer

Sóc poca cosa més que un dibuixant de paraules...
d'un dels meus inèdits.

NENS DEL CARRER

I

Cristalls siderúrgics i flamejants
us cisellen les mirades del cor,
mentre a les vostres mans l’enuig creix.
Nòmades amb passió de futur,
creadors en volcàniques terres,
sou la fugaç bellesa del silenci,
els
      acròbates
                      que moriu, puríssims
i exemplars, en el magma de la vida.

II

Amb la llum vostra
les pàl•lides dreceres se m’il•luminen
buit aquest jo meu i el seu melic
de tan intel•lectual i dodecafònic.
Ara parla la carn sola,
el desig abillat d’ocells exòtics,
la divina matèria esmicolada.
Als jardins frigis del crepuscle
titil•len, ara certament lliures,
nous somnis boreals i d’esperança.
Permeteu-me, un sol cop, de tocar-los…
Esdevenir creient al paradís
frondós,
             no fals de la paraula.


Dedicat als compis Alietes el del Corralet i Sa Excel·lència Tadeus de "Elpenjoll", perquè no perden la fe en la fauna humana.

Agrair la fotografia a sergiomedinaramon.

Ací la música de Pat Metheny i Anna Maria Jopek.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

2 comentaris:

Juanjo Rubio ha dit...

Preciós treball.
Enhorabona.

Juanjo.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Príncep, per la dedicatòria.

Em quede amb els dos últims versos del primer fragment. I del segon fragment, els versos cinqué i huité.
No em demanes per qué però en la resta de versos escolte massa la veu de l'autor que pretén imposar-se sobre la realitat.