L'amor, II

                                E dixo ela: “Son eu, eu son a escollida para flor”.
                                Xosé Maria Álvarez Cáccamo

ROSA

A dos espais del títol compareix
el poema com drecera que dóna
llum al teu nom.
                        De terra cuita véns
tu,
     dona clara dels vents absoluts,
reina discreta del vocabulari...

On amagues els arpegis
                                    del gest?
Veles vers el cel cremen els estels
de neu
           pel nostre amor mai diluït.
D’aquestes cendres és, la sang, memòria:
corol•la tendra,
                        set on et vaig beure.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir