dimecres, 30 de juny del 2010
Poetes?
A Com l'angèlica, R Guillem -gràcies per prestar-me el teu llibre de la teua biblioteca- parla d'un poeta mexicà Gabriel Zaid que classifica els diferents tipus de poetes: " Aquellos a los que no se conoce y, por tanto, sus libros no se leen; a los que se conoce y se tolera, pero sus libros no se leen y, finalmente, aquellos a los que se reconoce e incluso se venera, pero sus libros no se leen".
Dóna la sensació que en aquest país no es llija poesia; crec que es llig i la suficient per escapar-se d'aquesta vall de llàgrimes.
Com que ens trobem en classe d'entomologia poètica podeu dir la vostra, per si ens cal afegir alguna espècie oblidada de poeta.
Què en dieu?
Us animeu?
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hi ha els poetes que no es llegeixen, però s'escolten, que afortunadament tenen l'empenta i les ganes de participar en tots els recitals programats i llavors, com a mínim, arriben a "l'oient", que s'apropa més a la poesia disfressada d'espectacle.
Hi ha una certa incongruència. No pots "conèixer" un poeta si no l'has llegit (algun dels seues llibres si més no). Ara, el pots reconèixer perfectament pel pentinat que llueix, per més intolerable que siga. I qui diu un pentinat...
Potser hi ha els poetes que es llegeixen esporàdicament, puntualment. Jo, per exemple, no sóc una bona lectora de res (ho confesse) -de poesia tampoc- perquè no sóc sistemàtica. M'agrada (i en poesia encara més) picotejar, ara un poema d'ací, ara uns versos d'allà, d'aquest poeta que m'ha vingut a les mans...
Què voleu que us diga... crec que podríem fer una llista llarga de definicions. Però ens caldria?
Els i les poetes ho saben sense que ningú els ho recorde.
Al meu blog, he posat un escrit del Bertolt Brecht que parla dels poetes que trauen el versos de les mànegues.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada