Potser, afirmaria a base de repeticions que el món és de color morat per l'efecte dels tanins. Però tinguem moderació.
Todos con la verde, encara que no amb Heineken, una altra multinacional que, diuen, dóna de menjar.
Això sí, a gaudir i menjar futbol, tant si t'agrada com si t'esvara. I a tothora, xiquetes i xiquets.
De vegades, projectem massa expectatives sobre un assumpte i oblidem que, per a una part de la humanitat, toquen a morts: persones analfabetes, persones amb mans com carreteres oblidades, persones sense sostre i ulls de vidre, persones al penya-segat del treball perdut.
On són els nous morts, ben retocats a la morgue, amb llavis de Cianoacrilat pegats?
Quasi semblen millor presentats que els vius.
Què ens injecten amb tanta droga audiovisual?
Què no vols reforma laboral? A les hores futbol local.
Què no vols crisi econòmica? Als quarts futbol comunitari .
Què no vols atur? A les mitges futbol mundial.
A les hores què tindrem aleshores?
Un joc on avergonyir-nos per restar callats.
Agrair la fotografia a Wagner Campelo.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
6 comentaris:
Mantenir-nos distrets, Príncep, mantenir-nos anestesiats, sempre és el mateix.
avui veient una víctima (?) a l'atur passejant amb la samarreta de "la roja" he pensat: "val més que no pensis, que encara se't sobreixirà la fel" :(
Ja ho van inventar el romans amic: Pa i circ.
La pregunta que plana és: Què passarà aara que s'acaba el pa?
Augmenten les dosis de circ.
Però això no ho poden fer durar indefinidament.
Temps al temps. Potser cal que tot s'enfonsi, malauradament. Som així d'idiotes, els humans.
Teniu raó; atenció amb aquestes drogues.
Anestèsia pels adolorits, oi? I pel que sembla és molt efectiva. Pel que fa al nostra àmbit més proper, la sort és que sembla que alguns hauran de despertar del somni molt abans del que es pensaven... si més no, així ho espero. És tot tan primari que es pot reduir a lliutes de colors: la roja contra les bleus, els orange contra els verds... i anar fent.
Salutacions!
Benvingut sigues a aquesta finestreta David. Colors, Colors! Almenys ens facen riure.
Publica un comentari a l'entrada