Uns segons i trona.
Trona avui i, a l'interior d'aquesta serenor, percep que em muir. Veig córrer les petites gotes al vidre de la nostàlgia i el passat, allò que hauria pogut ser i que tan sols fou com pensament, allò també esdevingué un somni.
Trona un altre cop; un soroll sec, curt, com la idea que allarga aquest desig fred i tremolós, la infidelitat d'aquell migdia adolescent on s'aturaren les busques del temps al guèiser de ta mirada.
Trona encara més i no veig cap solució, ni existeix l'esperança; la carn accepta, humil, el trencament dissolt, allò que esdevindrà pèrdua.
Així doncs, em vist de cendra i resseguint el net cristall la pluja marca el dur trajecte del meus dits amb cor de paper.
Vacil•lant, a poc a poc, em vaig desfent; i, com el llop vençut i vell, ensume l'aire dels records, ajagut al recer trist d'un fosc avet rere la finestra: tu lector i aquesta solitud per única companyia.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
5 comentaris:
Ma que escrius bé. Sempre és un goig llegir-te, Príncep.
Una abraçada
Salut i Terra
El fulgor d'un llamp m'ha fet sortir a fora, a esperar el tro que apenes triga uns segons.
Trona i l'aire que puja, carregat d'ozó, cap els meus narius m'enerva i em fa saber que sóc viva.
Trona i miro enllà, aixeco els ulls al cel creuat de llamps i la sang em bull de la joia de saber que l'univers existeix perquè sóc jo qui el mira.
Sense vacil·lar em desfaré i fondré el meu ésser amb les restes d'algun llop, d'algun avet, i hauré mort tal com vaig néixer: sola.
Una abraçada Príncep. No m'ho tingueu en compte, que conforme us anava llegint m'anava sortint el retruc.
Sempre tan amables, vius i vetaders els meus amics...
Gràcies.
No és una errada el títol de l'entrada, no és una metàtesi, un lapsus per referència a l'esdeveniment meteorològic del tronar que podem trobar al llar de l'escrit...
Sempre he volgut dir "Torna" i no "trona"...
Trist, però tan ben escrit...
Publica un comentari a l'entrada