dimecres, 15 d’abril del 2020

Petites necessitats, 10

Margarides d'Aín
Encara no sé com pots enganyar l'hivern amb aqueixa càlida mirada. Neva el cel mentre, astorat, no arribe a comprendre-la.

Tinc els ulls imantats al pes quan camines sobre els flocs del terra. A càmera lenta engronse el desig i et vincles al perfum que m'identifica. Estimar-te fins als límits del silenci.

El cel i la pell que t'abillen, sempre transparents; amor, tu fas els meus somriures.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

1 comentari:

zgdq7111@gmail.com ha dit...

El millor vestit, el que dona sentit a la vida, en viure, el vestit de l'amor. ❤️🙂