dimecres, 22 d’abril de 2020

Petites necessitats, 17

Absorbit, desfet sota la terra, inicie forces atrapant arrels cap a l'aire que et pentina el rostre. Encara no puc veure't, no... 

Però et sent, t'olore el pols, els llavis que absents deleren. Lentament abrace ombres i m'adrece al teu foc on m'abraone. Els vents conformen, empenyen el just volum d'aigua per abraçar-nos. 

De la terra vàrem nàixer i retornarem; d'antics estels remots sense consciència: no cap enclusa humana trencarà aquest desig del cor, primari, compacte, mineral.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir