divendres, 10 d’abril de 2020

Petites necessitats, 5

La Tv engegada, i uns ulls perduts que no veuen. 

No hi ha sons, ni colors que vibren. En l'almanac dels oblits el mercuri no pesa. És febre el que en mi fluctua; però, ai si pogués beure'm la veu amb què m'il·luminaves! 

Aleshores allò viscut cosiria aquests pedaços de melangia. Discreta, fores modista de mots: conserve aquell primer patró, l'eco de llum als traus, pels quals encara a tu retorne. 

Nu, no existeix cap fred que m'agullone.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

1 comentari:

zgdq7111@gmail.com ha dit...

Quina tendresa... 💙💙