divendres, 17 d’abril de 2020

Petites necessitats, 12

T'escric lletres, mots, centenars, milers, espais i silencis.

Alfarrasse versos, poemes al vent, a mans plenes, en papers i cabassos. Els multiplique al vol i la bogeria, en lloc de romandre intacta, s'acreix.

Un cop mort, seré el record d'un punt d'amor, d'energia en l'univers.

Aqueix viure de lletres gravades a pell i foc fou prou; pagà oblits i  l'eterna foscor, pagà la vida.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

1 comentari:

zgdq7111@gmail.com ha dit...

I la va encendre, va incendiar de nou el batec. ❤️🌎❤️