dissabte, 18 d’abril de 2020

Petites necessitats, 13

 Jardí de Josep Miravet
Inspire una lletra i vens tu.

La respire amb lentitud, com l'atracció d'una ploma a terra o un bes. Ets el meu lloc natural, aristotèlica en la vigília o els somnis. Un pensament que s'enlaira, com pètals de versos.

Expire una lletra i altrament vens.

Pronunciar-te exigeix l'aire i així prens cos, fantasia: abilles de sons dies i nits. En la nuesa dels mots resplendeixes. Vas i vens com veu del silenci al perfum de la rosa.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir