dijous, 9 d’abril de 2020

Petites necessitats, 4

Llar, rere la finestra
Tímidament, amb els dits,  separe la cortina, per si de cas apareixes.

Però no, tan sols hi ha un fanal esllanguit i la matinada que l'agombola.
A l'escaire de la mirada que persevera, rere els vidres, pinte un cos de vent mentre boires encenen la ment:  a l'esbarzer de neurones ets foc sense fum, i  no mai s'acaba.

Josep Lluís Abad i Bueno.

1 comentari:

zgdq7111@gmail.com ha dit...

... Foc sense fum. Llum que persevera. 💙✍🏾💙