divendres, 1 de maig de 2020

Petites necessitats, 26

Vida que naix
#quantaestupidesa, això que abunda en aquests dies i no entenc. 

Fer fires de llibres sense llibres, amb imaginats autors, hologrames, virtuals. Connectats per Instagram live, altres més amb les Zoom conferències. Pocs romanen quiets per comprovar la mentida d'aquesta voràgine on ens hem cregut lluents?

Tindre la torxa ben alta, que ens vegen i escolten les meravelles lliurades per boca, infal·libles rapsodes. 

Ofeguí el meu Ego deforme, però monstruós i confús; i un cop mort aparegueres del no-res, em rescabalares de l'ull de la tempesta, m'insuflares paraules d'aire per retornar-me a la Vida. Amb rodes de molí piconares ma vanitat i fou aleshores com floriren els Altres en bells camps, també enamorats de la paraula.

Et dec l'esperança, la gràcia, la bondat: ésser fràgil en nous horitzons.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir