dissabte, 9 de maig de 2020

Petites necessitats, 34

Les flors de Carmina,2
Arrossegada pel vendaval, la mirada interroga aquells records, els mots dels quals --ni rics, ni pobres-- t'agafaven la cintura. 

Ballàvem enmig d'una sintaxi descalça sense forçar modes, temps, ni cap altra més retòrica, allunyats tan sols d'imperatius de fred i sal. 

Tot era natural i el xiuxiueig de veus ens acaronava encerclats per tanta misèria. A tothora ballàvem, en lluentors de lluna i sol, les teues mans agafades als glops d'enyor que per la boca et pintaven. 

Dansar amb records per allunyar cobdícies miops i submissions: ens pertanyíem.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: