dijous, 14 de maig de 2020

Petites necessitats, 39

Aín
Obliqües a l'horitzó, les lloses d'aquell espadat no s'immuten als transcurs dels dies. Accepten pluges, vents, sequeres, herbes i matolls. 

Una sargantana les xafa, uns porcs senglars grunyen, una musaranya fa el pi, les formigues neguitoses que no s'aturen. Despreocupades pels oratges mostren les galtes sense cap tipus d'autocompassió. 

De franc i nua, la mestra natura. 

Així hem de viure i fer. No és en magnes projectes com la vida impressiona; pelar creïlles, tastar els plats, parar taula, col·leccionar lletres i, tot seguit, estendre't el cor per veure'l quan retornes. 

Així com l'inici esdevindrà fi, t'escriuré petits detalls, com una música.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: