divendres, 8 de maig de 2020

Petites necessitats, 33


Inspire, expire i la ment quieta. 

Hi ha una convergència entre el paisatge i qui et parla. 

Ens posen boços invisibles, però et parle; ens posen boços intangibles, però em beses. Les cadenes de la por seran trencades pels abraços. 

Inspire i al balanceig del pit em trobes; expires i en el joc t'agafe de paraules regalades. 

La ment encara és quieta; la llum i el vent tremolen. Ets presència en el passeig, la vida sura.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: