dimarts, 5 de maig de 2020

Petites necessitats, 30


Òbric els ulls i el verd tot ho inunda. Els alce, i el blanc i blau fan un cel.

Potser aquell que la papallona o l'abella --com tu-- contempleu. Unes formigues eixides de casa van a la seua. Un avió taca aquest llenç amb cordells que ningú no toca.

No resistiré, no.
Aquest lema no és fet per a mi; acceptaré i assumiré la vida que m'és ofrenada.

Amb l'esguard vigilant tot aquest préstec que veig, forma part teua: t'hi reconec.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Cap comentari: