divendres, 23 de maig de 2008

Les meues dones ( III )


Mireu-la. Proveu de rescatar-la de la finestra de llum que ens regala el seu cor. Ella és un clic, el net voler de l’ànima que ens podria tenir encuriosits, un vel, un breu desig. Voleu amb ella i pugeu per les maragdes dels seus ulls. Escolteu la veu que, profunda, us canta, que us la representa, virtual, en aquest món. És cert que aqueixa era ella, però també que ho és. Passat i present per ella es barregen i tenen la clau de les vostres visions; la bellesa no mai morirà de set… Ella és una princesa dels sons, ella simplement Ann Hampton Callaway.



Josep Lluís Abad i Bueno