Carta a Salieri.

Apreciat treballador de les hores mortes:
Simplement unes poques lletres en veure't trist, arraconat i vivint d'un passat gloriós però que no és, ni de bon tros, una nova aurora. Darrerament seguisc les teues col·laboracions i he estat temptat de fer pública aquesta observació personal, quan hauria estat, més políticament correcte, el silenci. Però és que m'estime la república de les lletres i veig que les teues darreres partitures pateixen d'un nivell acurat de sensibilitat, d'aquella mena de resplendors passats.
T'escric açò perquè t'estime, i, també, perquè em preocupa la condescendència amb què t'enfrontes a l'esdevenidor poètic. Probablement les fades i les muses Cal·líope i Euterpe estan de vacances i això ha fet que t'acovardisques, que visques d'aquella fama aconseguida. Tin per cert que pregaré per tu i adreçaré una carta a Josep -el carter del meu poble-; ell que és molt competent i humil, els farà arribar la meua desesperació, perquè, almenys, et telefonen i contacten amb les teues neurones, no siga que la xocolata es fonga i refrede, i no puguem gaudir de l'esplendor de les teues antigues festes. No tingues pena i deixa-ho a les meues mans. Fou el crític Calafat qui anys arrere, m'ensenyà l'expressió "no fer el pes" i reconec que, aquesta, és massa forta i demolidora per aplicar-la a qualsevol creador; millor serà oblidar-la; personalment, no m'agrada i , secretament, he de dir-te que l'odie. No penses tant en els Mozarts expandits per la web i tu proba de posar-te a la feina. Al cap i a la fi, ara són vacances i si no ho foren, tampoc aquesta lletra és tan important perquè la llija tanta gent. De la mateixa forma com ho fan els llauradors, treballa amic i obtindràs els fruits. Aquesta és l'única sentència a resseguir. No et fies de la indústria editorial; malgrat que se li omple la boca de frases fetes com "promoure la nostra llengua", "acceptar la discriminació positiva lingüística", "contribuir a l'engrandiment de la cultura catalana" i tots els altres bla, bla, blas que ens imaginem..., tot i que això forma part d'una societat i resta elegant dir-ho, jo accepte que aquesta asèptica indústria ha de procurar-se el pinso i que la bellesa i la composició musical són -per a ella- un tema, a sovint, negociable i tangencial. Dit molt més cru: "les peles són les peles"; i si no hi ha cap patrocinador o institució que pague l'edició, bon vent li done al compositor-poeta. Al capdavall, la humanitat tota, ha pres banys de mediocritat i són massa difícils les excepcions. Per altra banda, tu tens amics i aquest no ha estat mai el teu problema.
Amic Salieri, no t'atabales i tu, a la teua; escriu amb força i il·lusió; no tingues pena i abandona tota aqueixa galàxia de paraules venals que, potser, ara et perden; escriure per vendre o per passejar amb tot pagat a Fires (Frankfurt, Montreal, Reus), això és l'últim crit; és una manera de viure i veure la vida. Ja saps la dita: "Qui té padrins el bategen". I per tal de consolar-nos, tots alguna vegada que altra hem comés el mateix pecat. Tin per cert que a la fi dels temps, l'explosió d'aquest Univers deixarà a cadascú al seu lloc:
Enlloc.
Amablement, el teu amic, el príncep de les milotxes.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agradecer la foto a Carlos jm.