dilluns, 9 de febrer de 2009

Cançó d'amor per al meu editor invisible, I.


He llegit els tres articles publicats per Salvador Macip al seu blog ( Editors I, Editors II i Literatura digital, digitalitzar la literatura) que us recomane i han provocat en mi una mena d'explosió personal. Així les coses he pensat aquest nou apunt que, en darrers dies i malgrat aquesta malaltia que m'ha segrestat tots els fonemes guturals, conclouré.

Cal dir, en primer lloc, que l'adjectiu "meu" no té cap sentit de possessió.

En segon lloc, desconéixer un idioma, en aquest cas l'anglès, és un element preuat. No m'interessa la lletra d'allò que es diu a la cançó, simplement la modulació de la melodia: Els qui siguen anglòfils que s'obliden del contingut material i que es deixen dur per la musicalitat de la cançó.

En tercer lloc ja desxifrarem el significat d'invisible en una altre proper article; un blog és una eina on podem jugar amb el que es diu i com es diu.

I per finalitzar, dir-vos que canta Laura Fygi, Bewitched; ja us he penjat alguna cançó d'ella al blog; l'harmònica de l'inici de la peça em recorda a Toots Thielemans, un dels millors mestres d'aquest instrument de les darreres èpoques. Ho diu Quincy Jones; no cal dir res més.


Agrair la fotografia a JomaBlanco.

Imprimir

1 comentari:

SM ha dit...

Encara no m'havien acusat mai de provocar explosions. Sempre hi ha una primera vegada.

Sentint aquesta veu tan maca el teu editor hauria de deixar la invisibilitat i els teus fonemes torna a la gola que els pertoca. Sort!