Bluf, brg, flub, gbRflub, brg, rbg, ulfB
Surava tranquil·la la sang,
clap, clap, tota quieta,
i més clap s'esvarava.
Les parets eren blanques. I el pare jeia quasi mort, ben real, no era un somni patit al consultori. La mort era el pare i jo esbatanat amb unes lletres que em cremaven les mans, li les vaig deixar penjant sobre els llavis. Un grapat de vermell demanant-li vocals, com substància ferrosa, de vida.
Del fons més negre dels ulls
vaig ser caçat, inconscient.
I la llum sedosa del blau
me' l retornà.
Bluf, brg, fluB, rbg:
podia olorar-la en l'aire.
Era, de nou, la vida aparcada
que es removia volàtil.
En suspensió.
Josep Lluís Abad i Bueno
Agrair les fotos a Bear Chen i Festblues.
Agrair la música a So i silenci.
Imprimir
3 comentaris:
Amic Príncep, el comentari que m'has fet m'ha deixat garratibat. Moltíssimes gràcies per haver-te sentit partícip de la seva coneixença.
Segant mots,
Albert
Endavant amb els teus poemes, entre inquietants i suggerents.
Per la part que em toca, agraïsc l'agraïment. I que sone la flauta!
Jo no sé què dir...si és una metàfora, és de les més ben trobades, crua i clara...si passa... el dol és assegurat...per qualsevol circumstància, però, hi ha la inigualable i punyent poesia de les teves paraules. Petons!
Publica un comentari a l'entrada