divendres, 6 de febrer de 2009

Doble suc de taronja Plus.


Us haureu de creure que ja fa més d'un any que va rodant-me, pel jardí del cap, parlar d'aquest article; però no mai era l'hora... He hagut de llegir l'enllaç de l'amic fotògraf Amadeu de La paraula es nostra, per tal de llegir els quatre articles de Carlos Andrés Raga sobre la crisi del sector citrícola a la nostra terra...

Jo treballe els tarongers, els faig brollar; com una mena d'exercicis espirituals talle la brossa amb fil de plàstic i tan sols una passada d'herbicida; empre el mínim de productes químics i veig les papallones per l'hort. Adobe la finca dues vegades en primavera i quan les abelles pol·linitzen les flors, un cercle petit i dur de color verd aguaita. La lluna bressola la fruita i, lentament, en les mans creix una dolça esperança. Demà divendres per la vesprada iniciaré els ritus de temporada.

Ara bé, parlem de l'altra literatura.

Veig cares cremades, llaurades pel sol, assecades per la pols. Unes mans de paper de vidre i ungles soterrades sota l'argila. El llaurador no és un home que parla. Dobla l'esquena, fa el palleret, arrenglera la soca de terra i , en poals, li diu l'aigua a la fruita. Més tard la taronja ja rebenta de saba, suors i sang. El llaurador espera... però ningú no ve a encomanar-li la collita. Passen els primers dies de tardor i la por li fa tremolar les temples. A resultes és com la ven. I el darrer a cobrar les llàstimes d'un treball quasi mort, assassinat.
Els amos invisibles dels magatzems capiten en silenci, i compren barat, embutxacant-se els seus guanys.

A qui li correspondrà desencaixar aquest robatori legal, aquesta criminal immoralitat?

No m'agradaria que fóra cert (retolat amb roig) el que aquest capvespre m'ha comentat irònicament l'amic i poeta Josep Porcar:

" Com diu el nostre amic Isidre, de camins de tornada... no n'hi ha, així que, de moment, el millor que podem fer és atendre bé el present, gaudir-lo intensament, i el futur... El futur per als rics, que ells sempre viuen allí ".

Tan de bo que el futur fóra per als qui viuen desheretats!


Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia del mercat de Santanyí, a Lunalunita.

Imprimir

4 comentaris:

Josep Porcar ha dit...

Algunes paraules més... Conviccions. Sort que l'avenir habitable i luxós, per a un bon estol d'opulents, és el "seu" únic futur, i és mental, pautat, dissenyat, planificat, programat, explotable. És a dir, el passat. Tot àngel és paoròs. Es kommen härtere Tage.

Príncep de les milotxes ha dit...

És cert allò que dius Josep "Es kommen härtere Tage",és a dir, "Vénen dies molt fotuts."
Els nostres polítics - i les excepcions?- miren cap a un altre lloc i no són solidaris amb els homes de la terra, aquest problema no va amb ells... Mentrestant el cadàver del llaurador es descompon sobre la terra.
Quines oronetes cantaran el seu consol?

zel ha dit...

Les orenetes dels pobres, dels desheretats, dels misericordes, dels treballadors de mà, dels sensibles, dels qui estimen encara allò ben fet pel plaer del gaudi...hem de confiar...

Príncep de les milotxes ha dit...

Tens tota la raó...Hem de confiar. Jo ja sé que ets un zel !!