dimarts, 16 de juny de 2009

Demà serà avui i esdevindrà passat


A dos minuts del dia et desitge un cabàs d'amor inesgotable, avui que serà demà; i quan passat ja siga, que l'energia es transforme, oh paraula clara!, en testimoni de l'heura arrelada en la pared del temps.

Canviaran les estacions, vindran calors, potser pluges, nous freds... Podria desfer-se el bell calaix de la memòria, però diran:

Anys arrere, quan ningú no escoltava les sirenes, una papallona i una milotxa volaren en l'atzar d'aquest viure, acaçaren paraules al vent.

Amiga, moltes felicitats...

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a lux-nk.

Imprimir

2 comentaris:

Rosamari ha dit...

Conec la papallona i conec la milotxa. M'alegren l'ànima i el cos. Alla al cel semblen la mateixa cosa;m'agrada veure-les volar, sentir el mateix vent que les eleva (encara que les institutrius de somnis no poden veure el mateix desde la terra).
Felicitats a tu papallona pel teu aniversari i a tu milotxa per estimar-la tant.

Josep Ll. ha dit...

Moltes gràcies per afegir-te a la festa de la papallona, la nostra festa. I per molts anys que la puguem gaudir...
Besets Rosa Mari.