dijous, 11 de juny del 2009

Promesa


Vaig llegir l'altre dia a filant prim del meu amic Josep Manel, una frase que em recordà i dugué a aquest poema del meu llibre Passarel·la, Premi Ciutat de poesia de Vila-real 1998. Com que li vaig dir que l'escriuria, ací teniu els vuit versos octosíl·labs...

Coses de la vida, amics...

Pel que fa a la pregunta que em féu Josep Manel, si en serem prou per construir un regne o imperi, li diré que allò realment important és que, abans que nosaltres pensàrem o imaginàrem aquesta possibilitat, ja hi havia multitud de cors que es posaren a la feina amb una actitud meravellosa de generositat enfront la vida; ells crearen il·lusions que ens han arribat a nosaltres; i això mateix, quasi sense adonar-nos, és el que intentem...
No ens calen regnes o imperis, sinó més aviat praderies amb fonts, viles obertes, teatres bellíssims, veus que remarquen la humanitat -tantes vegades- evitada. No som descobridors; som hereus de la vida...

Ací va la meua declaració de principis... sóc un humil agent de canvi que no creu en capitals, ni diners, gràcies a moltes altres veus he pogut orientar alternativament les meues inversions...

Abraçades a tots...


Agent de canvi

Tinc pressa d'escriure i de dir-te
l'empresa en què jo he invertit:
faig compte de com les paraules
poleixen la breu coneixença
d'allò càlid que els teus ulls mostren.
Del dir sóc l'esquelet i insomne
assage els mots d'un sil·labari:
carn del voler amb què t'estime.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

Agrair la fotografia a littlepixer.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hereus de la vida, agents de canvi... Vull afegir-me a aquesta empresa. Una abraçada (i gràcies!).

Marta ha dit...

M'encanta la teva declaració de principis. L'has encertada de ple com sempre.

Ximo Badenes i Barceló ha dit...

M'agraden les persones que ho tenen tan clar com tu. Hi ha gent- jo - que no seríem capaços ni tansols de fer el prncipi de la nostra declaració de principis. Però quan fem les coses de bona fe i ens enganyem, tenim el dret de tornar-ho a intentar, o siga que no deguem d'escarmentar mai si la voluntat és bona.