dimecres, 17 de juny de 2009

Qui sóc, de quin país vinc i on vaig: destinació l'agraïment


M'haureu d'orientar... no tinc cap GPS, ni m'importa la política a maiore, no he estat en cap guerra de banderes i, la sang m'agrada quan és per generar calius i donar vida, no segrestar-la.

Per atzar, vaig aprendre la humilitat de la meua llengua assegut a la font de l'Anoueret, sota les seues ombres. També m'hi ensenyaren, els ocells, la interpretació de les hores amb la seua magnànima llibertat.

És per això que llig i escric contínuament per conéixer-me, per sorprendre'm i adonar-me que, en l'intent, es projecta un nou jo de l'interior cap a fora, una forma metafòrica de parlar; li ho deia al Tirant al cap, l'altre dia... amb la llibertat que dóna la bondat, entrenadora personal meua. No pretenc fer classe a ningú, ni donar lliçons...

Per saber-me jo mateix, he d'explorar les profunditats del silenci de l'ànima, construir des de la soletat i la fe més insubornables... i beure l'aigua pura dels calzes de l'esperança.

De la pared d'aquesta casa virtual i blocaire sóc un gra d'arena i aquesta comprensió em fa viure content amb allò que dic i escric i faig.

De vosaltres espere la llum oculta, perquè em sé amb tots vosaltres, visibles i invisibles, amb el deute quotidià, perquè el que teniu em conforma i complementa...

La meua veritat projectada i perseguida és l'ostracisme de l'orgull, i, us assegure que no n'hi ha una doble moral-malgrat Nietzsche- en tota aquesta confessió. Ser aigua, solament aigua clara, i, pel fet de viure, per a tots vosaltres un etern agraïment.

Josep Lluís Abad i Bueno


Agrair la fotografia a Payuta Louro.

Imprimir




4 comentaris:

novesflors ha dit...

Un gra d'arena? No crec, això és massa poc. Si m'ho permets... ets una mica més que un gra d'arena, ets una pedra de l'edifici virtual i blocaire... :)

Príncep de les milotxes ha dit...

EL treball anem fent-lo a poc a poc novesflors; això és el que importa... però jo sé que tu em mires amb bons ulls...
Besets, princesa de les paraules.

Marta Rieradevallink ha dit...

Jo et definiria com un catalitzador molt eficaç de les nostra consciència col.lectiva i per tant individual en tant que tots som granets de sorra que formen una societat.

zel ha dit...

A tu, que ens regales cada dia una altra mirada de la vida, la bellesa de la veritat i el somni, de la imaginació i l'amor fet poesia...