dilluns, 1 de juny del 2009
Pitu somia amb els estels.
Ho hem vist; aquest capvespre mare i filla han eixit de casa amb la pluja grisa. Pitu viatgera en la seua gàbia i el ulls de cel. Ens hem assabentat.
A poqueta nit érem els tres, ja no la Pitu.
Rocío mig parlava.
Nosaltres, Jana, li endevinàvem quasi les paraules i els silencis, veritat?
Tu asseguda, llepant-li la tristesa, la no acceptació d'aquell comiat d'insòlita primavera.
-Això és quasi impossible; fa cinc hores dormitava sobre el meu pit i ara...
Jana, amb els ulls de mel, li ha dit:
Pitu somia amb els estels...
Josep Lluís Abad i Bueno
Agrair la fotografia a Luís Amado Rego.
Per a Rocio i la Pitu, inseparables...
Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada