-Tenen crosses i ales els llibres?, es preguntà Joel ben sorprés en connectar amb la realitat...La remor dels papirs en l'estany d'aquell parc el retornà a la vigília. No comprenia l'abast d'aquelles paraules, ni molt menys llur significat; un enunciat poc barroc, però que havia estat revelació en aquests temps abillats de materialisme.
Mentrestant, al capvespre, queien segons de cristall, minuts rosacis, uns rere d'altres, ordenats, com els grans silicis d'un rellotge d'arena.
De la Plaça Imperial Tarraco, caminà la rambla cap a la balconada on els trens sospiren amunt i avall, sense descans, avorrint els somnis.
Joel veié aquell entrepà perfectament conformat com un just volum, adormit i embolicat en el llençol aluminiat. Alentí el pas; s'escoltava els propis batecs i s'acostà: els ulls tocaren la lluna, després s'asseguí al banc, tot just a la vora d'aquell projectil alimentós.
Qui l'hauria deixat disposat sobre el seient, així?
Amb quin motiu i per què?
Desplegà els secs premsats de l'envoltori alhora que s'adonava d'un llibre caigut a terra.
Quina tristesa al dessota de les barres paral·leles de fusta! La portada lluïa "Pot pensar una màquina?"
No va fer gens d'ois i se l'empassà amb l'amabilitat típica de l'amfitrió. Tot seguit, mentre un ventijol l'acaronava, observà, amb la pressió del darrer mos, la indiferència dels vianants.
Un bookcrossing ben adobat, pensà... Quina barbaritat! No comprenc per què m'acudixen aquestes paraules...Seré un tipus de moda?
Plegà el llibre del terra i, netament, l'embolicà en l'íntima dolcesa de l'oli. Les lletres begueren fins regalimar de tanta cultura.
Allunyant-se cap a la balconada de la Mediterrània mormolà:
- Ja ho deia ma mare, cal compartir i conservar; perquè no és solament pel paper que viu la persona. Ai, si Alan alçara el cap! Encara tindrà sort qui se l'enduga a casa i se'l menge. De ben segur que el seu cervell, pura màquina, pensarà.
Abans de creuar llibres preferesc inventar entrepans o menjar-me'ls; és, amb diferència, com repartir pètals de rosa. Qui els replegarà?
Bookcrossing, bookcrossing: cagondena d'aquestes paraulotes!
Agrair la fotografia a Swan-scot.
Josep Lluís Abad i Bueno
A mon pare per totes les històries que em contà...
A tots els bloguers/eres que practiquen aquest engendre lingüístic...
Imprimir
2 comentaris:
Molt bona la història! Una versió curiosa de bookcrossing. Entrepacrossing?
Ai Salvador, se'm moren les neurones a la carrera. he d'aprofitar el poc de temps; vaig pensar si fabrique lletres i me les menge podria ser com una mena d'antídot?
Molt amable per la teua nota, Super!
Publica un comentari a l'entrada