diumenge, 20 de desembre de 2009

Regal de Nadal, 2009



Apreciats i apreciades  amigues i amics:

Siguen aquestes lletres per tal de felicitar-vos aquest Nadal i any 2009 que s'acaba; el que teniu als ulls i, potser, després de llegir-los, també al cor, restà Finalista al XVII Premi de Poesia Ciutat de Benicarló l'any 1997, però no mai ha estat editat en paper, llevat d'aquesta selecció, editada a la revista de literatura Passadís, d'Edicions Alambor de Benicarló.

Potser, amb el anys, els poemes estimaran la llum.

Siga aquest el meu regal de Nadal per a tots aquells que em seguiu amb el silenci dels ulls i la veu, per als qui parleu... Aquests poemes són per a tothom.

Haureu de perdonar les errades tipogràfiques i d'estructura del vers, car són un escaneig de la pròpia revista.

Teniu un pista més del perquè sóc el príncep de les milotxes.

Piqueu sobre l'enllaç de La solitud de les milotxes.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Yanina Patricio.

Podeu seguir la música també en aquest enllaç.

Imprimir

7 comentaris:

zel ha dit...

Me n'hi vaig de dret, això sí que és un regal... Un petonàs de bones diades...per sempre!

Príncep de les milotxes ha dit...

Ostres amiga Zel... Malgrat el gel i la fredor sí que has matinat. A tu i tots els qui després, potser entreu, una abraçada i una bella felicitació de Nadal.

Que arrele més Humanitat d'aquella que sé en teniu, i a la copa dels vostres arbres nien ocells de llum, vida nova i esperança!

No sóc molt partidari d'enviar felicitacions de Nadal electròniques.

Siga per tant aquest blog la felicitació per a tots vosaltres i el meu agraiment quotidià perquè ha estat, és i serà una part del meu viure que es nodreix i nodrirà a la vostra riba.

Besets a tothom i feliç any 2010!

Manel Alonso i Català ha dit...

Bon Nadal! i Bona entrada d'any!
La solitud de les milotxes és un llibre que no es mereix la manera com alguns editors l'an tractat, ni la mala sort que ha tingut en els diversos premis al qual l'has presentat.
Assumisc com ha editor que he estat la part de culpa que em correspon. També com a jurat d'algun dels premis al qual l'havies presentat, en descarrec meu diré que sempre el portava com a favorit.
Ara, estic passant una etapa fosca i dura, però si el nou any em porta una mica de tranquil·litat i puc iniciar nous projectes, et promet que tindré en compte el teu llibre.

Príncep de les milotxes ha dit...

Estimat Manel, no tens cap culpa de res; tot el que passa a la vida té una raó de ser, de vegades, incomprensible des d'un present vital.
El que s'escriu, escrit està...
No he dubtat mai de la teua fidelitat a la feina ben feta; tampoc de la teua amistat (que no té res a veure amb els llibres editats i premiats).

novesflors ha dit...

Gràcies pel regal. Només llegir els poemes que ens has mostrat amb l'enllaç m'ha vingut al cap una pel·lícula que em va impactar: "Estació central de Brasil".

M'agradaria, si em dónes permís, "furtar-te" un dels teus poemes per fer-ne un dia o altre un post.

Bon Nadal per a tu també.

Príncep de les milotxes ha dit...

Tu què creus novesflors?

No cal demanar permís per a emprar res del que he deixat a casa meua, car és casa nostra, de tothom.

Una abraçada i bones festes.

Josep Lluís Roig ha dit...

Gràcies pel regal. Llegir i rellegir amb i en calma és un plaer.
I la vida té unes coses, de vegades... Jo vaig estar des del 93 fins el 2000 sense publicar res. I mira que ho vaig provar!
Però, vist des d'ara, crec que em va ajudar a prendre'm més seriosament l'escriptura. No només com un fet natural, sinó com una cosa perfeccionable sempre.
Llavors, jo no ho sabia, però em va ajudar.
Bones festes i una forta forta abraçada!