dijous, 31 de desembre del 2009

Rainer Maria Rilke


Sonets a Orfeu

 XIII, 2nª part

A tot adéu avança’t, com si quedés darrere
teu, com l’hivern que ara mateix se’n va.
Car hi ha un hivern entre els hiverns tan perdurable
que en passar-lo el teu cor del tot reeixirà.

Sigues sempre mort en Eurídice-, puja encara cantant,
lloant encara torna amunt, al vincle pur.
Aquí, entre els evanescents, sigues, al regne del declivi,
sigues cristall que dringa, que ja es trenca amb el so.

Sigues –i alhora sàpigues els termes del no-ésser,
l’infinit fonament del teu íntim vibrar,
per acomplir-lo plenament aquesta única volta.

Així amb els esgotats, com amb el sord i mut
cabal de la natura tota, suma inexpressable,
afegeix-te exultant i anul·la el nombre.

(Traducció Isidor Cónsul).




Anticípate a toda despedida, como si estuviera
detrás de ti, como si fuera un invierno que termina.
Pues entre los inviernos hay uno sin final
y si lo pasas, tu corazón vencerá a todo.

Quédate siempre muerto junto a Eurídice.Cantando y alabando
asciende y permanece en la relación pura.
Aquí, entre seres efímeros, en el reino en deriva,
sé tú un cristal sonoro que se quiebre al sonar.

Sé razón infinita de tu vibración íntima,
cúmplela del todo esta única vez,
y no olvides que también la nada existe.

A las cosas todas —las usadas, y las sordas y mudas,
a esa amplia reserva, a esa suma inefable—,
incorpórate en júbilo y destruye el número.

(Traducción Antonio Pau).


 

 




Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir