Apreciada Olga Xirinacs: moltes gràcies per obrir-me la llum dels teus ulls. Supose que la vida no és fàcil per ningú... Veig que t'has hagut de pagar alguna edició teua, malgrat que algun editor/ora AMIC/GA sempre l'has tingut al teu costat, tant en les hores bones com en les fosques: aquests són els imprescindibles fins l'acomiadament total.
És per això que et dese aquesta música on el piano fa una mena de montanya rusa al costat de les veus; música de debó, d'aquella que sents per sentir-te estimada i acompanyada des del finestró de casa teua tot mirant la mar...
Apreciada Isabel: Un camp de blat t'he deixat perquè t'engronse els secs de l'ànima: aquests, són invisibles; així que no penses tant en els anys. Terrossets de núvols i xarop d'auró per a la teua edat.
Apreciat Capità Haddock: va ser l'únic peix que vaig menjar aquest estiu passat a Escòcia. És cert allò que ens dius; cal menjar per a viure, no a l'inrevés; ara bé, Primum vívere, deinde filosofare...
Com menjarem si no tenim calès?
Et sembla que els hi demanem a la SGAE?
"Compartir" és un verb tan humà com "vendre"?
No hi ha trampa en la darrera pregunta; és perquè pensem si és possible un nou horitzó en l'esdevenidor...
Apreciada Novesflors: Quina ràbia! Mecagondena, m'has deixat xx-xafat-xx, esclafat, quasi anul·lat. Et pique aquesta música perquè et reconforte; flors i besades en aquests Nadals.
Apreciada Olga Gargallo: Aviat et contestaré sobre els meus drets d'autor, en els qui crec i treballe jo. Tin una mica de paciència, amiga.
Per a tots els qui llegiu, però no escriviu, també desitjar-vos unes bones festes de veritat.
Agrair la fotografia a el poder de la feria.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada