Ara tot li sembla més proper, el diccionari té el sabor de les maduixes, el xat s'ha tornat adolescent i, novament, el príncep canta. Ella regira els calaixos de la ment i els rega... Veu les flors que sortiran, els pans, les corbates d'un futur, aquell ensurt neguitós i, embolicat en ram d'alumini, els vius poemes.
Ella sap que l'estima i les campanes s'adormen perquè a la front li creixen roses. Camina de puntetes i, si desperta la primavera, somriuen els llençols.
Ara es beu un còctel de lletres, ara pessiga la gramàtica i l'home eixut saluda amb el barret: se'l treu i acaronant-li les pestanyes grava al cor del firmament un vol tan blanc com les colomes ensucrades d'ulls glacés.
Els cossos bells són catedral, divinament, de llum humanitzada. Humilment us ho dic; jo done fe.
I crec, per la paraula i per la pluja dels rellotges, que tots els taxis han perdut la pressa.
Mireu amics, fixeu-vos, el cor teix futurs mentre un home i una dona es beuen: a glops de xocolate i llavis l'esperança.
Per a Lali i l'home del barret de palla, amb dolça estima.
Agrair la fotografia a Curlgirl1.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
7 comentaris:
Un bell apunt.
Preciós post.
Expressat així no els en queda d'altra: a estimar-se s'ha dit.
Salut i Terra
Un regal per degustar lentament.
Gràcies, amic príncep.
De vegades, pense, assegut al sofa -oberta la porta de l'infern- si valdrà la pena continuar escrivint...
Tinc grans dubtes. Recorde la promesa feta a novesflors; resten vuit anys per al silenci.
Gràcies a tots per la vostra empatia.
No has de tenir dubtes benvolgut Príncep... Val la pena, segur.
SEgueix escrivint sempre, Príncep!!!
Les teves paraules són aliment per cors i ànimes.
Publica un comentari a l'entrada