Avui,
mentre dorms
passejaré per casa
engronsant-te els somnis.
El silenci i aquests braços
seran l'encanteri on caurà el teu cor-cos...
Curullaràs el cel de presència invisible
i, tendrament, somriuré: És que conec els teus llavis.
25 anys escriguí aquest bell paper d'amor vell, retrobat en una vella cartera bella.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
8 comentaris:
Preciós, Princep, recordes a qui anava dirigit?
Per descomptat amiga, a la dóna dels núvols... Tot és escrit a les etiquetes del blog, per no deixar cap cap solt.
En alguna banda dec guardar una d'aquestes carteres de cocodril fals. Si la trobo no sé pas si gosaré obrir-la. Tu has estat més valent,
Ara aquest poema és una troballa però estic segur que els seus sentiments han estan acompanyant-te al llarg dels vint-i-cinc anys.
Sentiments com aquests no són fàcils d'oblidar.
Salut.
Seguirem el camí dels núvols doncs per conèixer la història. Hi ha camins que no desapareixen mai.
Preciosa troballa, amic. Li l'has mostrada a la dona dels núvols?
Ara t'hauré d'escriure un poema titulat "L'home que trobava poemes en les carteres de cocodril".
M'ha encantat el poemeta, sobretot el final.
Una forta abraçada.
I felicitats pels setze anys que hui fa Guillem.
Marisol
Avui és el sisé dia del xiquet de la mirada de pedra foguera a Oxford, papallona. Està fent curs d'anglès a la llar d'una família, fins el 19 de juliol que tornarà a casa, Aín.
Ja li ho comunicaré i li ensenyaré la teua felicitació.
Besets.
M'agradaria, d'aquí a 25 anys, descobrir un paper dins una cartera, escrit en termes semblants als teus. I veure que la persona a qui van dirigits encara és amb mi. I encara ens fem escriure, i viure, i sentir coses semblants.
Publica un comentari a l'entrada