Treballaven, massa. A estones feien l'amor - no podien sempre, ininterrompudament-. Respiraven quan ho recordaven. No els calia cap tipus de menjar.
És clar, haver d'aguantar un polp per augurar el futur de les persones d'aquest país, feia molta, molta pena.
Fins açò ha arribat l'evolució hiperplàstica de les neurones?
I un pensament líquid es complaïa en acceptar aquesta mena de relativisme que ho tot ho permetia; que els deus clàssics es disfressaren de roig, això no era vandalisme.
I per què no dir-ho?
Què collons m'importa a mi tanta morralla informativa -dormitiva en diria- si fa un xut Sofia o posem per cas si Letícia i Felip agafen l'avió pagada amb els meus diners per tal de veure - diuen representar-me- aquest partit?
Tot és justificable? En la política i l'economia tot s'hi val?Em sembla que no.
Molt de burro mana!
Justícia, més justícia i menys sacrificis... que, aquests, sempre són per a les mateixes persones.
Patirà un col•lapse informatiu aquest país a partir del dilluns dia 12 de juliol de 2010?
De quins balons parlarem als informatius? Com es desviarà l'atenció d'aquesta trista i pèssima cojuntura?
No vull més "operaciones triunfo", ni "supervivientes", ni "Gran hermano", ni "Sálvame diario", ni "Dec", ni "La noria". Me n'he deixat uns 40 més i més.
Aleshores què vols?
Respirar, abraçar el silenci.
5 comentaris:
Ja t'entenc prou, ja. Però també em penso que no hi haurà cap col·lapse, ni informatiu ni de cap altra espècie. Nosaltres tampoc no hem construït res d'especialment millor.
Mirant-me la història, crec que caldria començar per la República: que la Sofía i la Letícia se'n vagin a Madagascar i després ens organitzem. Comencem per la república federal, i anem fent.
Què ben explicat, Príncep. Hi estic d'acord.
malauradament ells són tu, jo, l'altre. cal anar trobant un foradet per l'esperança, però res és diferent, ni res ho serà.
Ja ho deien els romans: panem et circenses. La gent vol alienar-se.
Publica un comentari a l'entrada