dimecres, 4 de novembre del 2009

Davant la porta del carrer de Marie



Encetem ací el 133 joc literari a l'estil de Sota aquest racó és madur tot el món...

Si jo et dic que aquesta "música i jo" som ara el mateix... Quina descricpió en faries del meu estat? Vinga, intenta-ho i aproxima't.

Sabries dir de quina obra i músic parlem?

Pistes: música per a expressar emocions i els processos mentals dels personatges del drama. Però no només va ser capaç, amb el poder d'aquesta d'expressar la bogeria i la alienació, sinó també l'amor, la humanitat i el desig de la gent comuna per la dignitat, enfront de la brutalitat i l'abús...

Agrair la fotografia a Ignacio Abalos.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

pitoperume ha dit...

Davant de la porta del carrer Marie
ell escombrarie,
ell escombrarie,
el vent s'ho endurie,
mai més la veurie...

Príncep de les milotxes ha dit...

Ets un/a linx amb sentit de l'amor, de l'humor i de lemur.

Una abraçada Pito...

Jordi Cirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα