dimecres, 4 de novembre del 2009
Davant la porta del carrer de Marie
Encetem ací el 133 joc literari a l'estil de Sota aquest racó és madur tot el món...
Si jo et dic que aquesta "música i jo" som ara el mateix... Quina descricpió en faries del meu estat? Vinga, intenta-ho i aproxima't.
Sabries dir de quina obra i músic parlem?
Pistes: música per a expressar emocions i els processos mentals dels personatges del drama. Però no només va ser capaç, amb el poder d'aquesta d'expressar la bogeria i la alienació, sinó també l'amor, la humanitat i el desig de la gent comuna per la dignitat, enfront de la brutalitat i l'abús...
Agrair la fotografia a Ignacio Abalos.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Davant de la porta del carrer Marie
ell escombrarie,
ell escombrarie,
el vent s'ho endurie,
mai més la veurie...
Ets un/a linx amb sentit de l'amor, de l'humor i de lemur.
Una abraçada Pito...
Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje
Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Publica un comentari a l'entrada