[ Espai Claudàtor ]: Pare

dijous, 11 de març del 2010

Pare

Craig Armstrong al seu Llarga durada "L'espai entre nosaltres" publica una cançó titulada El meu pare. S'inicia amb dues notes picades alhora: la més greu i la més aguda del piano, com una bella metàfora del pare que tot ho abraça.

Així ho ha segut en les nostres vides.

Algunes persones amigues també et recorden.

Per molts anys que el fills et duguem, profundament, com l'aigua i la llum que sura.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

9 comentaris:

Anònim ha dit...: Ha passat un any. Recorde el matí del dia 11 de març de l'any passat. Em va sonar el mòbil quan faltaven minuts per a les 9 h. Jo caminava en eixe moment per l'Avinguda Gregori Gea, en direcció al treball. Recorde exactament el lloc on em vaig detindre per contestar a la telefonada. Em vas dir: "El pare ja descansa". No hi ha un sol dia que passe pel mateix lloc que no recorde eixa telefonada. Era dimecres. Han passat 365 dies. Esta matinada de hui fa xactament un any, ton pare ens va deixar. He tingut present la data, des de fa dies. Per a ell i per a tots vosaltres, el meu record i la meua estima, com la rosada que besa els ametllers en flor d'esta fi de l'hivern, tan freda.

M.; 11 de març del 2010, a les 0:34
Príncep de les milotxes ha dit...: Gràcies pel teu record, amiga.; 11 de març del 2010, a les 0:43
Javier Peñarroja ha dit...: Potser no pinte "un cabillo" comentant aquesta entrada però moltes gràcies. Gràcies pel que ens regales amb aquest blog.; 11 de març del 2010, a les 1:25
Príncep de les milotxes ha dit...: Ja saps que per tal de veure un quadre o pintura sempre manquen ls ulls: vosaltres.
És aleshores que pot adquirir valor un silenci, una paraula, aparéixer la bellesa.
Gràcies; 11 de març del 2010, a les 9:44
Príncep de les milotxes ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 11 de març del 2010, a les 9:44
Maritxé ha dit...: REI DE LA RIALLA...
El nostre Pare estimat en la seva jovenesa i plenitud.
Un rostre que parla de la seva estima,de la seva noblia, del seu tarannà discret, lleial...tot un tapís d'obsequis amb qui generosament ens regalava i regala...tots els dies del nostre viure...
EN EL PRIMER ANIVERSARI DE LA TEVA PARTIDA
ERES EL NOSTRE REFERENT!; 11 de març del 2010, a les 12:18
Maritxé ha dit...: Un año de ausencia
Nácar es para mi rostro...
Alternativa ignorada,
Negativa callada.
Y en medio, vacío...LLENO.
Dilucidar tu sonrisa
Amortigua el no verte,
Besar tu añil recuerdo
Serena el no tenerte,
Entonar con suave brisa
Notas de AMOR y MUERTE,
Cóctel son que con la prisa
Incluso a lo lejos divisan
Alguna especie de suerte.
Maritxé Abad i Bueno
11/03/10; 11 de març del 2010, a les 23:04
Príncep de les milotxes ha dit...: No es nota res que li tens apreci!!; 12 de març del 2010, a les 8:59
Maritxé ha dit...: Cada nota polsada
Recorda el seu ADEU,
Amorosívol, sedenc,
I un dolç parpellejar
Glorificat per tots nos.

¡GRÀCIES, GRAIG !

Maritxé Abad i Bueno; 13 de març del 2010, a les 11:43

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)