És una mica vergonyós que en un poble com el meu, La Vall d'Uixó, no hi haja una informació a la xarxa sobre les festes patronals celebrades -des de fa uns quants anys irònicament parlant- en el mes d'octubre. Tot el que he pogut trobar és un blog fet per alumnes de col·legis on han fet un resum d'allò més emblemàtic de les mateixes (una forta abraçada pel treball lloable de mestres i alumnes); també algun metroflog d'adolescents on es fa ressò de qui es la Regina i Cort d'Honor, la bellesa de les dames i les activitats més destacables (no gens criticable, perquè són motiu de divertiment).
Un Ajuntament com el nostre hauria, amb els tècnics que, hom, suposa tenen, de promoure-les i fer una mica d'història narrant l'evolució d'aquestes. Caldria, a més a més de la programació en les televisions locals, encetar una pàgina web per tal de promoure i explicar a tothom el sentit i la història que tenen. No comprenc com se li vol donar tanta importància a l'assumpte (festes declarades d'interés i projecció nacional) i no es dediquen recursos econòmics i intel·lectuals a promoure-les.
S'hauran adormit les nostres autoritats -passades i presents-?
Per atzar, no hauran calibrat el pes específic que en tenen?
Es tractarà solament d'una operació de rentat de façana per quedar bé davant dels vallers?
Aquestes preguntes són per a tothom, però qui se senta al·ludit, ja sap què ha de fer, si no vol restar exposat al ridícul...
Però algun lector/ora perdut/da, es preguntarà què hi fa aquesta entrada a un blog que parla de poesia i creació literària? Anem per feina i tingueu una mica de paciència que tot està lligat a la vida.
Cap a les darreries d'agost m'arribà una notícia diferent, isolat com em trobava al petit país d'Aín, la meua particular terra promesa... Havia de contrastar-la i verificar si les informacions rebudes eren certes. Vaig parlar amb individus relacionats amb aquesta cuita i, de debò, que tot era cert.
Sembla que al poeta de La Vall Josep Tur, li proposaren des de la Comissió ser el mantenidor en la presentació d'aquestes Festes.
Josep Tur, ciutadà del poble, professor de llegua i literatura valenciana, poeta, company de treball i ex-alcalde de La Vall: quin cúmul d'excel·lents coincidències en la mateixa persona! Diuen que l'enveja, la ira i la supèrbia són tres pecats capitals. Si existeixen individus que el troben sospitós de cap defecte, cal que hi vagen al terapeuta: s'ho haurien de mirar.
Com que al Josep no se li han caigut mai els anells, els va dir que s'ho prepararia,- us puc dir que és un treballador de la paraula, a qui té en gran estimació-.
Sembla que certs sectors de la Festa i també " el alma mater" varen pressionar allò que van poder, per tal que el vaixell no arribara a bon port. Al capdavall, aconseguiren la dimissió del president d'aquesta Comissió de Festes i perquè el trauma no fóra més gran, el poeta es retirà - els vallers en diem, tenir coneixement-: en uns actes religiosos, públics, socials on ha de primar l'harmonia i la bonhomia, no hauria d'arribar la sang al riu. Mana la caritat cristiana, per altra banda desapareguda!
Un Ajuntament com el nostre hauria, amb els tècnics que, hom, suposa tenen, de promoure-les i fer una mica d'història narrant l'evolució d'aquestes. Caldria, a més a més de la programació en les televisions locals, encetar una pàgina web per tal de promoure i explicar a tothom el sentit i la història que tenen. No comprenc com se li vol donar tanta importància a l'assumpte (festes declarades d'interés i projecció nacional) i no es dediquen recursos econòmics i intel·lectuals a promoure-les.
S'hauran adormit les nostres autoritats -passades i presents-?
Per atzar, no hauran calibrat el pes específic que en tenen?
Es tractarà solament d'una operació de rentat de façana per quedar bé davant dels vallers?
Aquestes preguntes són per a tothom, però qui se senta al·ludit, ja sap què ha de fer, si no vol restar exposat al ridícul...
Però algun lector/ora perdut/da, es preguntarà què hi fa aquesta entrada a un blog que parla de poesia i creació literària? Anem per feina i tingueu una mica de paciència que tot està lligat a la vida.
Cap a les darreries d'agost m'arribà una notícia diferent, isolat com em trobava al petit país d'Aín, la meua particular terra promesa... Havia de contrastar-la i verificar si les informacions rebudes eren certes. Vaig parlar amb individus relacionats amb aquesta cuita i, de debò, que tot era cert.
Sembla que al poeta de La Vall Josep Tur, li proposaren des de la Comissió ser el mantenidor en la presentació d'aquestes Festes.
Josep Tur, ciutadà del poble, professor de llegua i literatura valenciana, poeta, company de treball i ex-alcalde de La Vall: quin cúmul d'excel·lents coincidències en la mateixa persona! Diuen que l'enveja, la ira i la supèrbia són tres pecats capitals. Si existeixen individus que el troben sospitós de cap defecte, cal que hi vagen al terapeuta: s'ho haurien de mirar.
Com que al Josep no se li han caigut mai els anells, els va dir que s'ho prepararia,- us puc dir que és un treballador de la paraula, a qui té en gran estimació-.
Sembla que certs sectors de la Festa i també " el alma mater" varen pressionar allò que van poder, per tal que el vaixell no arribara a bon port. Al capdavall, aconseguiren la dimissió del president d'aquesta Comissió de Festes i perquè el trauma no fóra més gran, el poeta es retirà - els vallers en diem, tenir coneixement-: en uns actes religiosos, públics, socials on ha de primar l'harmonia i la bonhomia, no hauria d'arribar la sang al riu. Mana la caritat cristiana, per altra banda desapareguda!
Voldria aprofitar aquesta llibertat del blog per recordar-li " a l'ànima mater et magistra", aquell fabulós adagi popular "sabater, tu a les teues sabates". És clar que en un edifici sagrat qui fa i desfà és el ministre, almenys des d'una visió tradicionalista i piramidal de fer "eklesia". Probablement el missatge del mestre Jesús, no va per aqueixos camins, però d'interpretacions teològiques hi ha diverses i qui té la paella pel mànec, decideix què cuina. Aquesta és la miserable situació d'algunes parròquies (no totes) on la fe resta dirigida, lligada i controlada pel personalisme del cap visible.
Per tot açò i per coses de les quals m'assabente en aspectes litúrgics, puc assegurar-vos que, d'anys ençà, l'església del meu poble està patint una programada involució. I això sembla que els agrada a certs membres: inauguració de museus, fotografies en periòdics, menjars, processons, rituals... Amb la disculpa per endavant cap a un ofici respectable, tot açò em recorda la fe del carboner. Tan sols faltava el comentari perfecte de l'alcaldesa que ja era hora de reprendre les relacions perdudes entre Ajuntament i l'Església. Podríem, també, puntualitzar qui les va trencar..., esbrinar, per què es varen deteriorar. Les coses no es perden o s'espatllen, senzillament, perquè sí. I la veritat té dues cares -diu la filosofia.
Dir-vos que a les fotos del periodico.com esteu d'allò més afavorits!
Ara bé, em fa pena allò que alguns feligresos hem d'aguantar amb estoïcisme: ens queda el consol de creure allò dit pel profeta Isaïes 55- 8: "Els vostres camins, no són els camins del Senyor...". Així que, malgrat que en quasi tots els llocs tenim llibertat de parlar, d'expressar-nos, en tractar d'assumptes de caire literari, els envejosos i, si és el cas, el cap sagrat hauria estat millor callat.
Dir-vos que a les fotos del periodico.com esteu d'allò més afavorits!
Ara bé, em fa pena allò que alguns feligresos hem d'aguantar amb estoïcisme: ens queda el consol de creure allò dit pel profeta Isaïes 55- 8: "Els vostres camins, no són els camins del Senyor...". Així que, malgrat que en quasi tots els llocs tenim llibertat de parlar, d'expressar-nos, en tractar d'assumptes de caire literari, els envejosos i, si és el cas, el cap sagrat hauria estat millor callat.
I ja que estem en unes festes de sentit cristià profund, caldria que alguns predicaren amb l'exemple, perquè en cas contrari, l'escarni està ben garantit.
Qui us escriu aquestes lletres, desitja a totes les persones de bona voluntat que la celebració de les Festes Patronals de la Sagrada Família i Santíssim Crist de 2008 servisquen per unir, en lloc de crear ombres i separar; que l'agermanament siga total i amb una mica més de poesia.
A passar-ho bé, el Príncep de les milotxes...
Josep Lluís Abad i Bueno
Qui us escriu aquestes lletres, desitja a totes les persones de bona voluntat que la celebració de les Festes Patronals de la Sagrada Família i Santíssim Crist de 2008 servisquen per unir, en lloc de crear ombres i separar; que l'agermanament siga total i amb una mica més de poesia.
A passar-ho bé, el Príncep de les milotxes...
Josep Lluís Abad i Bueno
1 comentari:
Resulta que en un moments d'estos en què estic desfaenada, em pega per escriure al google el nom de les meues festes patronals, i la primera publicació que he trobat és esta. I me crea cursiositat. Respecte al primer tema, vam intentar crear un blog més seriet, però no va quallar. I respecte el segon tema... buffff.... què vaig a contar?? No vaig a negar que la gestió de tot este tema del mantenidor va ser nefasta, intentant-lo no prodiem haver quedat pijor en moooooooltes persones. Si. La festa és festa perquè està gestionada per persones. Per moltes persones. MOltes idees. Molts caràcters. Moltes vivències. En ocasions esta macedònia de personalitats es capaç de fer coses meravelloses. Però en altres, com en esta, desastres. I dels grans. I en ixe moment, què fas? Doncs encomanar-nos als nostres patrons i dir: "a vore com sol·lucioneu esto..." I passa el temps. I s'obliden les coses. (No tots, clar). I ara ja és setembre de 2009, i la comissió no para de pensar i fer, i crear, i organitzar, i torna l'alegria, i torna l'ambient de festa. I som tots els que estem o estem tots els que som?
Publica un comentari a l'entrada