divendres, 26 de desembre de 2008

Per tal de perdre la memòria.


Una felicitació nadalenca de l'apreciat i conegut poeta d'Oliva, Josep Lluís Roig, és l'excusa per tal d'incloure aquesta perla no literària del passat no tan llunyà. El poeta m'envia un poema -diu- dels que no acostuma a fer, la qual cosa li serveix per recordar que no qualsevol temps passat fou millor.

En aquest sentit us copie aquest text que m'ha caigut a les mans quan intentava endreçar una mica "l'habitació d'estudi", aquest nom té a casa. Recorde que un alumne de 2ºn de Batxtillerat del curs passat restà bocabadat en llegir-lo . No crec que ningú de vosaltres (els de la meua edat, 48 solsticis d'hivern) hàgeu escoltat a classes de F.E.N. -la Formación del Espíritu Nacional- una cosa com aquestes.

Burxant per la xarxa he trobat el text que em donava tants problemes en escanejar-lo; sembla que és un article de referència. Aquest emet una olor rància de naftalé, la forma més adient de l'antic règim franquista per tal d'adoctrinar les nenes, futures esposes beneïdes pel nacional-catolicisme (Que cada palo, aguante su vela) i que ningú qüestionava allà pels anys 40-60 del segle passat (s. XX).
El text era, de tan gran desproporció i estupidesa, que era ignorat per les mateixes xavales. Ara bé, a l'inconscient col·lectiu -en cas d'existir- sembla que ha restat gravat a foc roent, perquè jo mateix un fill tardà d'aquella època, encara utilitze expressions lingüístiques tal com " T'he baixat la roba del terrat", T'he netejat la cuina", etc... que la fabulosa dona dels núvols em corregeix amablement. I és que l'educació masclista la patírem, malauradament, tant homes, com dones.
Extirpar aquestes excrescències és qüestió de temps i d'una voluntat amable plena d'estima.

Ací teniu la barbaritat; llegiu per no recolzar-la mai de la vida; aquest fantasma s'ha projectat i ha influenciat totes les persones independent del sexe. La tasca és comuna; la societat que aconseguirem d'una qualitat, infinitament, superior.

Josep Lluís Abad i Bueno


No hay mujeres como las de antes:

"Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo; especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero. Prepárate, retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello; hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.
Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a ella; después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa. Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador.
Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.
Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres.
Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo por la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo exterior con talante positivo.
Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama... si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.

En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello.

Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte..."

Extractos de “Sección Femenina” de la Falange Española y de las JONS Partido único del Movimiento Nacional, editado en 1958.
Del llibre Economía doméstica para bachillerato y magisterio (1958).

Podeu trobar un treball d'informació molt interessant ací.
Imprimir

6 comentaris:

Tere ha dit...

Pues para mí,que tengo 53 años y mi madre fue una de esas delegadas de la Sección Femenina en el pueblo en el que nacimos,no es ningún pasado remoto por desgracia.Ella murió este verano con 91 años y creyendo de verdad que lo hizo todo perfecto y yo vivo con los pelos de punta por las consecuencias de aquellas "doctrinas".No he sido capaz ni de ver esa serie de Cuéntame...me revuelve las entrañas.Un saludo

Anònim ha dit...

Coneixia perfectament el text, doncs em vaig empassar eixe llibre d' economia doméstica i també el de Formació política (el libro verde, li déiem).Per sort, la meua rebel.lia es negava a tindre un bwana, del qual, la dona sols era l'estoreta. Déu meu, quina vergonya!

lluís ha dit...

L'Espanya autèntica ens ve a retrobar ades del teu post. Això és la memòria històrica, més greu que la de les fosses, perquè fa més mal. Som hereus d'aquesta misèria. El portaveu de la COPE ho repeteix, per a ell els anys no passen.
Són uns fills de puta els catòlics? No ho sé. Sí que ho sé: sí. El problema és que Espanya necessita un cert pacte. O un pacte o una revolució a la francesa. Que triïn ells, no?
El problema, ara per ara, és que als reialistes catòlics no els van tallar els colls. No hi podem fer res: ara no és moment de tallar caps, sinó de pactar.Però... pacten ells?
Què fem?

Príncep de les milotxes ha dit...

Home Lluís, la memòria de les fosses és molt fotuda; els que executaren no senten ja el dolor; però aquest ha estat gravat a la memòria dels familiars que perderen mares, pares, germans/nes i fills/lles. Açò ja no té solució, que no vol dir que passem fulla. Hem de rescabalar el passat, posar els punts sobre les "is", despullar les injustícies comeses, però sense venjança. Aquesta és la característica de les persones (homes-dones) bons/ones, que n'hi ha.

De la COPE, és una emissora que no he posat mai, i quan dic això, és cert. Mon pare l'escolta i es posa malalt; jo li dic que amb la seua malaltia, ja en tenim prou. Així que, no existeix per a mi la caterva d'infàmies que, dia rere dia, emeten. La qual cosa no vol dir que aquest problema em siga indiferent. Per desgràcia aquesta emissora té seguidors. I encara més desgràcia que tinga uns propietaris eclesials que no tallen, per dir-ho amb paraules pròpies i evangèliques " aquesta falta de caritat i d'estima". En aquest sentit aquesta empresa o cadena radiofònica és un anti-exemple cristià. Si aparegués Jesús de Nazaret agafaria el fuet i els faria fora a tots, com fiu el seu dia, amb els mercaders del temple de Jerusalem.
Per altra banda, no tots els catòlics els podem col·locar al mateix sac. Què dius de la teologia de l'alliberament? Què dius d'aquells cristians de base que es comprometen vitalment - no a través d'una oficina i despatx- amb els més pobres fins a donar la vida per ells? Esborrar l'estructura de poder dintre de l'esglèsia és molt difícil, però no hauria de ser una excusa per evitar el compromís. Això sí, aquest és una qüestió personal i lliure.
Jo encara crec que la bona educació, la denúncia inajornable, la bondat i la recerca de la justícia, a la fi, són totes elles capaces de rendir molt més que la mala llet i la revenja.
Ja saps que al cap, a Jesús, el mataren a la creu com un criminal... La interpretació del nacional-catolicisme, d'una teologia demodé i adicta al règim deia que "murió para salvarnos de nuestros pecados", però res més lluny d'aquesta interpretació. Aquesta darrera també ha sigut interessada.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Malauradament tota una generació (o més) va veure's marcada amb ferro roent per aquestes idees. I mai se n'ha lliurat: la de la meva mare.
Les idees catòliques i masclistes retrògrades han deixat petja i fer-les fora costa -ves quina paradoxa- "Déu i ajut" (sempre dic que el llenguatge és ple de malaurades expressions catòliques). Príncep, el catolicisme ha fet molt de mal, potser no sóc tan radical en les formes però penso de forma molt propera al Lluís. Malgrat algunes faccions de l'església hagin fet alguna cosa de bo, els 2000 anys d'església catòlica han estat un gran mal a la humanitat: on seríem ara sense ella?

Sentir el Rouco Varela avui a les notícies, amb la seva "missa per la família" és un insult. Què coi sabrà ell de família? Perquè li dediquen tants minuts? I quin mal fa a la familia "tradicional " que existeixin altres models de família, em pregunto? Tan sols n'hi pot haver un?

Pero no tan sols la església va abonar aquestes idees. La xarxa era extensa i va calar fons. La publicitat sempre ha estat un reflex de la societat de l'època, perquè la publicitat, interessada en vendre el seu producte, mai posarà als seus anuncis alguna cosa que causi rebuig a la societat. Ara fa un any a TV3 feien un programa que es deia "La rentadora" on repassava història dels anuncis. Recordo que, horroritzada, vaig veure un anunci dels anys 60 que reflectia exactament el primer paràgraf del text que esmentes, la dona estava preocupada perquè el seu àpat no fos prou bo pel seu maridet, que arribava tan cansat de treballar... Sort que el producte salvador (no recordo què era ni la marca) un noséquè per la cuina, un forn, potser, ajudava la dona a efectuar amb èxit "la seva tasca".

Avui, en canvi, veiem un pare amb la seva filla a un avió, clar model de pare divorciat que va de vacances amb la seva filla. Espero que en un dia no molt llunyà, pugui sortir una parella homosexual amb un fill. Seria una molt bona notícia que a la publicitat sortissin personatges així. Voldria dir que hem avançat en alguna cosa.

Príncep de les milotxes ha dit...

Hem toca el diamant; Rouco Varela, el cap mineral més dur de l'esglèsia... "Déu ens pille confesats". És ben cert que de vegades parlen els qui haurien de callar. Els sants pares dels primers segles del cristianisme definien l'esglèsia com una casta-meretrix, és a dir, una santa meuca. Aquestes són les dues cares de la realitat. Per desgràcia hom tendeix sempre a veure abans el mal, que la bondat -siga molta o poca- regalada.
Tu ja saps que l'esglèsia vol dir sempre l'última, i ara en aquests temps que corren s'haurà de conformar i acceptar el que hi ha.
El canvi de la societat està produint-se, però això exigeix el seu temps.