Sí,sóc home sol.
Com és la rosa
que mira el terra
i es fa ufana
per la infinita
posició
distant del calze
a les arrels.
Caiguts els pètals,
podrem desfer
tan gran tristesa?
No!
Tan sols això
ser testimoni
del cor que veu:
notar el fred,
de la bellesa
captar la mort.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Agrair la fotografia a flor_sterman.
2 comentaris:
Preciós. Però trist. T'he robat el rellotge, és tan bonic!!!Bona setmana!!
Si les busques ens segueixen a tots dos i alhora no em sentiré mai sol...
Publica un comentari a l'entrada