diumenge, 14 de desembre del 2008

La soledat del bloguer.


Sí,
sóc home sol.

Com és la rosa
que mira el terra
i es fa ufana
per la infinita
posició
distant del calze
a les arrels.

Caiguts els pètals,
podrem desfer
tan gran tristesa?

No!
Tan sols això
ser testimoni
del cor que veu:
notar el fred,
de la bellesa
captar la mort.

Josep Lluís Abad i Bueno


Imprimir

Agrair la fotografia a flor_sterman.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Preciós. Però trist. T'he robat el rellotge, és tan bonic!!!Bona setmana!!

Príncep de les milotxes ha dit...

Si les busques ens segueixen a tots dos i alhora no em sentiré mai sol...