Sí, senyores i senyors... com tants d'altres, avui celebrem el nostre primer aniversari feliç; ja fa un any que Maria Teresa Cases, companya i professora de llatí em donà la primera i definitiva lliçó de tot allò que havia de fer un noiet com jo per tal d'obrir una finestreta virtual. Acostar-me a ella fou tot un regal; no hi havia cap dubte que se'm resistís... Des de la primera farineta, fins al menjar més sòlid m'ensenyà textures, travesses i trucs. L'he duta sobre els núvols de la meua petita memòria, com qui s'estima una rosa silenciosa al jardí... I aquest ha estat el seu fruit.
I tot açò tenia un per què. Amb els escriptors Nel·lo Navarro i Josep Tur vam pensar desenvolupar un espai per fer present les nostres dèries.
Pujàrem a Aín, un poblet de la Serra d'Espadà i esmorzàrem el projecte; jo mateix vaig encarregar-me de la part tècnica per fer-ho plausible. I ràpidament aparegué el primer article. I després, vingué un altre i més, i més. Això era una bogeria! Era una possibilitat lliure, humil de presentar la nostra illa, les cabòries que, en sang profunda, bategaven.
Aquesta sensació d'isolament s'esborrava a poc a poc...Començà Nel·lo i la seua col·lecció de pixavins, però les seues ocupacions i l'estiu el feren acomiadar-se fins un altre moment; ell ja sap que la porta és oberta per quan vullga emprendre novament el treball. De Pepe Tur, company, professor i poeta viu una vida massa atabalada, però la seua espurna emet vibracions en l'obscuritat. Sempre a l'aguait, espere també que li arribe el seu temps... tot s'esdevindrà.
Mentrestant, vaig fent i desfent el cabdell de les lletres i la vida tal com sé i, bonament, puc. M'acompanyen el treball i la sort .
Però més que tot açò, sou vosaltres els lectors i lectores, amics i, també, desconeguts, tots aquells qui us perdeu en teranyina dolça de comentaris qui doneu una certa esperança al blog; podeu clicar el comptador de Sitemeter de la pàgina: 4260 visites en un any. Amb senzillesa, he de dir-vos que, reals, seran com unes 2500 visites; he calculat 7 visites autèntiques de mitja al dia i 401 comentaris (els he sumat a pèl). Li vaig dir a novesflors que d'ací a vuit anys -ens falten 7- tornaríem a parlar. El camí és llarg i l'edifici d'aquesta vida literària és tot un repte.
Que les paraules no siguen vanes, que no desmeresquen! Hom pot arribar a sorprendre's d'allò que, llunes arrere, escrigué... Em trobe, mentre espere els altres dos amics, amb una il·lusió que no entén de modes, ni mercats.
Gràcies a tots vosaltres, amics de la penombra i la llum.
No serà per no haver-ho intentat.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
