dijous, 19 de març de 2009

Flux


Dormir era santificar la carn,
descloure la innocència de l'infant,
baratar els somnis per la teua sola mirada ...

Tastar aquella llum oculta pel crepuscle,
mastegar-la sobre l'arc dolç de les parpelles,
somiar el foc secret, l'únic escrit sota les cèl·lules.

Ignorar el verb de tants poetes domèstics
i creure'm l'ofrena renovada de cada dia:
com pedra foguera el teu amor, la literatura.

Josep Lluís Abad i Bueno


Agrair la fotografia a morNara.

Imprimir