Dormir era santificar la carn,descloure la innocència de l'infant,
baratar els somnis per la teua sola mirada ...
Tastar aquella llum oculta pel crepuscle,
mastegar-la sobre l'arc dolç de les parpelles,
somiar el foc secret, l'únic escrit sota les cèl·lules.
Ignorar el verb de tants poetes domèstics
i creure'm l'ofrena renovada de cada dia:
com pedra foguera el teu amor, la literatura.
Josep Lluís Abad i Bueno
Agrair la fotografia a morNara.
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada