A la dona sense nom.

Són aquest peus
els qui et porten
per la vorera
dolça del meu món.
I si et veig
mentre passeges,
t'invente flors
jocs suaus
o papallones.
Desconeguda !
Imatge clara
furtiva en nom.
I si me'n torne
desapareixes
deixant uns núvols
color de vidre.
Pàl.lida empremta
que del meu cap
surts tota blava.
Somni despert
d'aquesta nit
i del meu cor.

Josep Lluís Abad i Bueno

Del meu poemari Núvols i draps (1992), escrit sobre l'any 1990.

Agrair la fotografia a ^Jeanne^.

Imprimir