dissabte, 14 de març del 2009
A la dona sense nom.
Són aquest peus
els qui et porten
per la vorera
dolça del meu món.
I si et veig
mentre passeges,
t'invente flors
jocs suaus
o papallones.
Desconeguda !
Imatge clara
furtiva en nom.
I si me'n torne
desapareixes
deixant uns núvols
color de vidre.
Pàl.lida empremta
que del meu cap
surts tota blava.
Somni despert
d'aquesta nit
i del meu cor.
Josep Lluís Abad i Bueno
Del meu poemari Núvols i draps (1992), escrit sobre l'any 1990.
Agrair la fotografia a ^Jeanne^.
Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
la vorera dolça del meu món...
Una frase que mai havia ni pensat ni somiat...
preciós...
Preciós...
Publica un comentari a l'entrada