dimarts, 3 de març de 2009

Desig de dimarts.


Probablement passaran els dies i ja no podràs sentir aquesta música de David Benoit... Al món és possible que després de Miles Davis hi hagués obscuritat: però ens descrigué els colors de l'aura...i algunes ànimes somiaren.

Us penge un ritme especial, d'aquests que insinuen un feeling perquè la llum s'òbriga pas a la vostra ment, fosforescents de positivitat.

Ara tan sols voldria un llibre en blanc, net, sense res escrit. Que no fóra un estel fugaç, sinó amb molt de cos i perfum al gra, per sostenir les aromes d'ulls oberts, els somnis que ningú mai detindrà.

Fixa't, veus com s'obre lenta aquella rosa blanca?

Canta l'alosa i mentre Jana estira les potetes de mel, el sol s'amaga. Sobre la taula parada plouen pètals d'ametller i silenci. La dona dels núvols batega en l'arròs, en la carn tan meua que espera el desig... balla en el vent; perquè no estime un paper, ni tan sols llur reflex als teus ulls.

T'ho puc ben assegurar que a l'aparador dels dits s'exciten paraules; la música les dicta; real o inventada, ella s'abilla d'aigua i fulles que em suren al cor: sí, patina en l'oreig de les grises neurones, com sempre, tan delicada...

Aquest amor soterrani esclata fulgors; la veu, la mirada que em veu. Si us plau, no sigueu condescendents, tampoc iconoclastes: tota ella, vestida de núvols, m'encanta.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a Zurba.

Imprimir

1 comentari:

Malketa ha dit...

És realment preciosa la Jana!!!Jo sóc una apassionada dels animals i dels gossos en concret, no puc viure sense ells. Ara estem passant un mal moment, per això no puc esciure ni llegir-te tant com voldria. Portem 3 setmanes amb la Lloba força greu, doncs la vam esterilitzar, quasi es desangra, la vam haver d'operar un segons vegada...I pobreta, estem tots passant-ho fatal, sense dormir, esgotats i dedicats a ella, que realment s'ho mereix. Qui no veu aquests éssers com ànimes amb propòsit, no pot entendre que els estimem tant. A disfrutar de la Jana, és preciosa!