diumenge, 8 de març de 2009

Invaginació.


Suaus margarides els teus llavis
per al meu somriure,
els teus ulls bruns en ma mirada
i la carn atrapant-nos lenta
com llit de roselles
-paraules roges- primavera.

Ets tan binària, ternària,
potser, llum i ritme...
si rellisques, oh bella música,
pel caragol, l'estrep ja vibra
profundament blau d'esperança:
ben dins del cos que veig el cel,
ben dins la pell, titil·la el cor
d'aroma teua, un sol de vida.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair la fotografia a JaYto.

Imprimir

3 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

Molt bell, Príncep.

Príncep de les milotxes ha dit...

Se'm va ocórrer aquesta combinació de paraules rere l'estudi, amb el meu fill, dels temes dels sentits de biologia... Repassar dóna per a molt, ja veus...
la teua amabilitat per a molt més .
Una abraçada, princesa...

Anònim ha dit...

A voltes no sé si estic llegint o divagant pel meu pensament. Potser la forma, potser el contingut, el que em fa fondre'm amb l'oceà d'on traus tu les paraules.
Una salutació i endavant.
MQL