dissabte, 21 de març de 2009

El meu blog és, també, la meua obra.


Avís per a navegants:

Amigues i amics meus, celebrem avui el Dia mundial de la poesia; d'altres poetes m'ho han comunicat via correu electrònic; en diverses ciutats -a hores d'ara, que us escric aquest apunt- llegiran poemes tal com mana el ritual.

Jo per celebrar-ho he anat a la Fira Alternativa? de Castelló; l'olor a Magdalena era per tot arreu. Jo passejava estrany entre persones ambulants i respirava colors, oïa la llum, mirava els accents, els seus timbres de veu.
Unes odalisques ballaven la dansa del ventre, mentre galtes capil·lars bevien cervesa; més olors a refregits, xoriços sagnant al foc, buaj!
Esdevindrà aquesta mescladissa l'inici de la primavera?
Serà també tot açò una tesel·la de la poesia?

Hores abans, de matí he anat a Aín: passejava amb Jana; els cireres eren en flor, la flor del romaní rebentada de tant de poder; les collia i li les passava pel musell; li parlava:
- Açò és la primavera Jana, la teua primera primavera...

Ens hem segut davant la Font de la Caritat, sota el plataner, galta contra galta, els meus 49 anys al costat dels seus quasi 3 mesos. Hem remogut la terra roja amb les mans, gitats hem vist córrer els núvols, hem begut l'aigua que lliscava pel molí, una mica més avall. Ens hem aturat per contemplar el castell àrab, mentre l'aire ens mullava la cara: he imaginat sorolls, parles, cançons de sega i verema; tot era perfecte, poètic perquè el silenci de Jana, sense grans escarafalls, ho confirmava.

Tots dos, amb una gran intimitat, poetitzàvem lligams... les nostres compenetrades i lliures cèl·lules festejaven la vida.

Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

zel ha dit...

Sí, avui el dia mundial de la poesia, em falta la teva, ja veus...tot i que el text és preciós.

Príncep de les milotxes ha dit...

Dona estic escrivint poemes, dia sí, dia també, i em demanes justament un aquest dia...:) El text ja és poètic, com tu has dit...

Ximo Badenes i Barceló ha dit...

He gaudit de moments intensos a Aín, mentre et llegia els sentits s'han omplit de "saudade". Beneïda poesia, que de les atrofiades emocions tremolen els sentits.